Medicina personalitzada i transferència a la societat
Dins de l’àmbit farmacèutic i mèdic un dels principals temes de debat és la millora de l’eficàcia del tractament i la minimització dels efectes secundaris. Per aquest motiu, cal agrair a l’Institut for Bioengineering of Catalonia (IBEC) que preparés la taula rodona del 15 de febrer sobre la medicina personalitzada i la seva transferènica a la societat. Amb la moderació de Javier Selva (director general de CataloniaBio & Health Tech) es va tractar la medicina personalitzada, però també es va incidir en diferents problemàtiques que afecten el sector i tenen derivades en l’economia i la política.
La primera a intervenir va ser Isabel Amat (global head of innovation and pipeline management, Reig-Jofre), que va explicar que la “precisió porta cap a la personalització” i això implica menys efectes adversos i també que els metges puguin prendre millors decisions. Des del seu camp també va explicar que aquesta medicina més segmentada comporta “nous reptes per a la indústria”, atès que les empreses que treballen amb grans volums s’han de començar a preparar per reduir les quantitats fabricades. Tot i això, va explicar que en un futur veu la possibilitat d’escalar la medicina personalitzada i, en certa manera, aconseguir “industrialitzar la personalització”.
La segona intervenció va anar a càrrec de Josep Samitier (president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca), qui va destacar el molt alt nivell en recerca de salut a Catalunya, tant pel seu volum com també l’impacte. Ara bé, Samitier també va puntualitzar que com a país no s’acaba d’obtenir “uns lligams amb tecnologies transversals que permetin fer un salt”. Per aquest motiu, l’expert va defensar el desenvolupament de tecnologies que en si mateixes no siguin finals. D’aquesta manera, en si mateix no es resoldria el problema, però seria un element clau per resoldre el procés productiu.
A la taula rodona també es va aportar la visió d’un hospital. Laia Arnal (directora de desenvolupament de negoci, Vall d’Hebron Institut of Research) va explicar que els hospitals són “identificadors i coneixedors de reptes”. Des del seu punt de vista, el canvi en la medicina personalitzada ha d’aconseguir millorar la predictibilitat i per fer aquest pas caldrà desenvolupar algoritmes. Aquest punt ha de servir per poder tenir informació d’un tractament vers un altre, per exemple. Finalment, Arnal també va advocar per compartir la informació entre els diferents centres de recerca.
Des del punt de vista empresarial, Laura Pellisé (coordinadora del grup de treball de Salud AseBio i directora de policy and government affairs a Amgen) va explicar que des de AseBio proposen que l’eix central de creixement d’Espanya i Europa ha de ser la biotecnologia. Però davant d’aquesta idea, ella observa que Europa s’enfonsa a nivell de la creació d’empreses de recerca. Així, va posar com a exemple que Catalunya té el record de creació d’startups, però en canvi desapareixen al cap de dos anys. També va posar més exemples, com ara que a l’Estat espanyol “només entren el 50% dels medicaments nous que s’aproven a Europa”. Això té conseqüències per als pacients en medicina de precisió. Així doncs, en el conjunt de fàrmacs enfocats al tractament del càncer de pulmó, dels darrers onze aprovats per Europa, només dos han arribat a l’estat. Finalment, va explicar la paradoxa que significa que després dels Estats Units, l’Estat espanyol sigui el país on es fan més assaigs clínics. No obstant això, els pacients tenen més accés als medicaments en fase de prova (incertesa), que quan ja estan aprovats.
Des de l’administració pública, Xavier Aldeguer (director general de la Societat del Coneixement, Transferència i Territori de la Generalitat de Catalunya) va afirmar que la medicina “serà personalitzada o no serà”. A més a més, va voler diferenciar entre la medicina de precisió de la medicina personalitzada. Des de la seva òptica, l’administració pública ha de ser un facilitador, el que implica “posar diners i crear les condicions legislatives”. Per aquest motiu, va defensar la Llei de la Ciència, perquè afavoreix la relació público-privada. Tot i això, des del seu punt de vista cal l’establiment d’un full de ruta clar.
El darrer a intervenir va ser Jordi William (president, Leitat), que va explicar que “el sector de les ciències de la vida i la salut suposen el 4% del PIB de Catalunya”. Des del seu punt de vista, dins la geolocalització d’Europa, Barcelona està ben situada. No obstant això, cal anar més endavant, perquè falten diners i una millora de la fiscalitat. Segons la seva opinió, un dels problemes per millorar la recerca és el fet que a l’estat “hi ha una cultura fiscal de càstig, no d’incentiu”.
Francesc Arcas Ruscalleda
